Els ídols improbables - A1

Steve estava jugant amb els seus trens de joguina. El seu amic Pere el va visitar. Van parlar d'un nou tren.

"Has vist el nou tren de la classe 68?" va preguntar l'Steve.

"Sí, és genial!" va dir en Peter.

Va venir la veïna de l'Steve, Janet. "Si us plau, fes-ho en silenci", va dir.

Steve va dir perdó. Janet va marxar. Steve es va sentir trist. "Només ens agraden els trens?"

Pere va dir: "No, també ens poden agradar altres coses".

Steve va anar a les vies del tren per veure un tren especial. Estava amb el seu amic, Malcolm.

"Mira, allà està el tren!" va dir l'Steve, emocionat.

"Ves amb compte, Steve", va advertir en Malcolm.

Steve es va acostar massa a les vies. Un altre tren el va colpejar. Malcolm va trucar a una ambulància.

"Estarà bé?" va preguntar en Malcolm, preocupat.

"No ho sabem", va dir el paramèdic. "Farem tot el possible".

Steve es va despertar a l'hospital. Una infermera li va parlar.

Infermera: "Hola, senyor Thompson. Ha tingut un accident".

Steve: "On sóc?"

Infermera: "Estàs a l'hospital".

Steve va decidir canviar la seva vida. Volia aprendre a agafar dones. Va conèixer una pacient, Jenny.

Steve: "Vull canviar".

Jenny: "Això està bé, Steve".

Steve va sortir de l'hospital, preparat per a una nova vida.

Steve va fer un perfil sobre aplicacions de cites. Va coincidir amb la Lucy.

Steve: "Hola, Lucy! Un somriure agradable. M'agraden els trens".

Lucy: "Gràcies. Què fas per divertir-te?"

Steve: "M'agraden els trens i parlar amb la gent".

Al pub, l'Steve va parlar amb dones.

Steve: "Hola, senyores. M'agraden els trens".

Dona: "Sigues tu mateix".

L'Steve es va sentir trist però volia seguir-ho intentant.

Steve es va esforçar per trobar una xicota, però no va ser fàcil. Va demanar ajuda en línia.

Steve: "No puc trobar una xicota. Què puc fer?"

Amic en línia: "No et rendeixis. Tingues confiança".

Steve va conèixer l'Emily en línia. Els agradaven les mateixes coses.

Steve: "Hola Emily. T'agraden els trens?"

Emily: "Sí, ho tinc. Digues-me més".

Steve estava content. Es reuniria amb l'Emily per prendre un cafè.

L'Steve va aprendre a ser bo per sortir. Volia ajudar els altres. Va fer un curs anomenat "Tren cap a l'atracció". Va convidar amics a casa seva.

Steve: "Aprendrem a tenir confiança amb les dones".

Darren: "Com ho fem?"

Steve: "La pràctica et fa confiat".

Steve els va ensenyar consells. Als amics els va agradar. Darren va donar les gràcies a l'Steve. Steve es va sentir feliç.

El pis de l'Steve estava ple de diversió i música. Va parlar amb el seu amic Tom.

"Et pots creure això?" va preguntar l'Steve.

"És increïble", va dir Tom.

Se'ls va acostar una dona bonica anomenada Jessica. Van parlar i riure. Steve es va sentir molt feliç amb la seva nova vida. Li agradaven més les festes i els amics que estar sol.

Steve va tornar a casa amb un diari. La seva cara era a la primera plana. Estava preocupat.

Steve: "La meva vida s'ha acabat, Mark. Diuen que he fet coses dolentes".

Mark: "Ho has fet?"

Steve: "No! No és veritat".

Mark va intentar ajudar. Van parlar sobre què fer després. Sabien que seria difícil.

Steve estava al seu judici. Se sentia espantat. El seu advocat, Nigel, va intentar ajudar-lo.

Nigel va dir: "No et preocupis, Steve. Podem guanyar".

Steve va respondre: "Espero que sí, Nigel".

Les dones explicaven les seves històries. Nigel va dir que Steve no els va fer mal. El jurat va dir que Steve no era culpable. Steve va donar les gràcies a Nigel. Però Steve sabia que les coses no serien fàcils.

Steve va tornar al seu petit pis. Se sentia trist. El seu veí Dave va dir: "Hola, Steve. Estàs bé?"

Steve va respondre: "Sí, estic bé. Gràcies, Dave".

A Steve li agradaven els trens. Dave va visitar amb dues cerveses. Van parlar de les seves aficions.

"És tard", va dir en Dave. "Hauria d'anar."

"Gràcies per les cerveses", va dir Steve. Estaven contents de ser amics.

L'Steve va posar una petita joguina de cap d'estació al costat de l'andana. El timbre va sonar. Era el seu veí, Ian.

"Hola, Steve. Trens nous?" va preguntar en Ian.

"Sí", va dir Steve, feliç. "Les preparo aquesta nit".

"Vas a la convenció del tren?" va preguntar en Ian.

"Sí, estic emocionat", va respondre Steve.

"Què hi ha d'ensenyar els teus trens als altres?" va suggerir en Ian.

"Potser algun dia", va dir Steve. Va somriure i va tornar als seus trens.

Steve i Peter es van quedar a l'estació. Els agradaven els trens. Van veure passar un tren ràpid.

"Steve, t'agraden els trens?" va preguntar en Peter.

"Sí, ho tinc", va dir Steve.

"Per què?" va preguntar en Peter.

"No ho sé. Només m'agraden", va respondre Steve.

"Jo també", va dir en Peter. "Et veig després?"

"Segur", va respondre Steve.